El Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona

Interviewer

Moltes gràcies, Michel, per l'amabilitat, per l'hospitalitat de deixar-nos l'espai del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbonne, centre que dirigeixes. Ens pots explicar una mica quina és la feina que feu aquí des d'aquest centre a París?

Michel

Gràcies a vosaltres per l'interès i per haver vingut fins aquí. El Centre d'Estudis Catalans és un centre que existeix aquí a París, a la Sorbona, des de l'any 1977. El projecte primitiu és de l'any 72, és a dir, encara durant el franquisme, quan aquí hi ha un cercle de catalans vinculats a la Sorbona: artistes, intel·lectuals, que hi ha Òmnium Cultural, que és aquí, hi ha pintors, hi ha professors que indiquen a la Sorbona, fan una feina important per convèncer la Sorbona de crear un Centre d'Estudis Catalans amb una biblioteca on acollir el fons Francesc Cambó, que el polític havia donat a la Sorbona l'any 30 i que anava d'espai en espai, i que l'any 72 es decideix donar un lloc, que és aquest edifici del Marais, del centre de París, que és propietat de l'Ajuntament de París i que es va cedir a la Sorbona per un temps de 60 anys perquè fos un Centre d'Estudis Catalans amb la biblioteca i on poder desenvolupar, cosa molt important, estudis de llengua catalana per qui volgués interessar-se per la llengua catalana aquí a París des de l'any... i es va inaugurar, doncs, el 77.

Interviewer

I ara mateix, quin tipus d'activitats hi feu?

Michel

Doncs tenim totes les classes curriculars de català com a optativa de les diferents carreres de la Facultat de Lletres de la Sorbona. Ja no existeix una carrera específica d'especialistes de filologia catalana; això va existir en el passat, un tipus de filologia doble entre hispàniques i catalana, però no es va poder mantenir per manca de candidats i d'estudiants.

I el que sí oferim són classes d'iniciació a la llengua, iniciació a la literatura, iniciació a la història de Catalunya. La iniciació a la llengua es fa en català i els estudiants van aprenent, però les iniciacions a la literatura i a la civilització dels territoris de parla catalana s'ha de fer en francès perquè molt sovint tenim estudiants de diferents horitzons, de sociologia, filosofia, història, anglès, lletres modernes, hispàniques...

i la llengua franca és el francès i hem de donar els continguts en francès. Això és per la part curricular. Aquestes classes no es desenvolupen aquí, es desenvolupen als diferents centres de la Sorbona, i aquí el que fem són classes del vespre, "cours du soir" que anomenem, de 5 a 8 cada dia, excepte els dimecres hi ha diferents grups amb diferents nivells per gent no universitària, o a vegades sí també universitària, però ja no és un requisit ser estudiant de la Sorbona.

Tenim uns ensenyaments de llengua i cultura catalanes, i es preparen també a la certificació oficial de l'Institut Ramon Llull. I tenim, doncs, tres nivells, i aquests nivells els asseguren els lectors de la Sorbona. Tenim un lector propi a la Sorbona i un lector també de l'Institut Ramon Llull, i l'Institut Ramon Llull ens acompanya a nivell econòmic per poder contractar aquest segon lector i fer també algunes activitats més del que podríem fer amb el que ens dona la Sorbona.

Perquè, a banda de l'ensenyament de la llengua i la cultura catalanes, és un centre molt ben situat, amb un vestíbul preciós, que no és ben bé una galeria, però és un espai on podem organitzar manifestacions artístiques, exposicions... I tradicionalment, des de l'any 77, han vingut els grans noms de la pintura catalana contemporània han passat per aquest centre.

Interviewer

Com per exemple?

Michel

Com per exemple l'Antoni Tàpies, que tenim aquí un Tàpies de l'any 78, dedicat al Centre d'Estudis Catalans. El va regalar el Centre d'Estudis Catalans un any després de la inauguració, és de l'any 78, és del novembre del 78. També vam... en Miró, Guinovart, Fenosa, l'escultura de Sant Jordi és de la Pellas Fenosa.

Els grans noms han passat per aquí, sí.

Interviewer

Que afortunats que sou, de veritat. I què ens pots dir dels catalans a París?

Michel

Doncs avui, el 2025, hi ha una mica de tot. Hi ha fills o nets o besnets de l'exili, també de les diferents migracions. París sempre ha estat una ciutat que ha atret molts catalans en aquestes últimes dècades, i catalans que han vingut també en èpoques més recents, gent que busca feina aquí o que té una oportunitat laboral aquí, i hi ha diferents perfils.

I la biblioteca, precisament, la poden fer servir també els catalans o, bé, els catalans i la gent interessada en la literatura catalana, en francès o en català, si encara no hi té accés en català, poden venir i fer servir la biblioteca com una biblioteca de barri, com si fossin a qualsevol ciutat catalana.

Per tant, sí, tractem de donar una resposta, un contingut cultural a tota la gent, bé, als catalans de París o als catalanòfils de París, procedents de diferents llocs també.

Interviewer

I tu com és que parles així de bé català si ets francès? Has nascut aquí, a França, oi?

Michel

Sí.

Interviewer

Explica'ns la teva història.

Michel

Sí, sí. Jo sóc parisenc de naixement, vaig néixer aquí a París, de pares aragonesos, per tant una família castellanoparlant, aragonesos no de la Franja, sinó castellanoparlants, però molt vinculats amb Barcelona per motius familiars i també amb Vinaròs, on estiuejàvem. Hi passàvem més temps quan era jo nen, passàvem més temps a Vinaròs que no pas a Terol, per exemple, que és de la província d'on són originaris.

I sempre vaig tenir com una atracció, primer pels rètols, per les converses que sentia. Els meus pares també tenien molts amics valencians aquí a París, i jo sentia que entre ells parlaven una altra cosa, i molt sovint tenia la sensació que érem els únics que només parlàvem castellà i francès, i que tota la gent del nostre voltant parlava una cosa més, i ja vaig entendre que era català, que a Vinaròs li deien valencià, però els veïns de Vinaròs eren catalans també, per tant tenia com la doble...

l'oriental, l'occidental, així com molt integrats. I la veritat és que de seguida el vaig entendre amb certa facilitat, i amb 15, 16 anys ja vaig començar a prendre-m'ho seriosament i vaig començar a voler parlar-lo jo també, i a voler llegir-lo i a escriure'l.

I recordo que el primer contacte... La meva germana havia fet estudis de català aquí també, havia fet filologia hispànica també i tenia algun contingut aquí, i per tant sentia parlar del Centre d'Estudis Catalans quan era nen. I quan vaig començar la carrera existia aquella doble filologia hispànica i catalana.

Per tant, jo vaig poder fer aquella carrera doble i vaig poder gaudir d'una formació accelerada a partir dels 18 anys en català, i amb els lectors, els Erasmus... S'havia creat aquí una petita Catalunya, un petit cercle catalanoparlant, i jo és que practicar... Estava en immersió lingüística, jo crec que millor que a Barcelona, segurament, perquè estava tot el dia parlant en català amb tota la colla que es va generar aquí al voltant del centre, i amb les professores d'aquell moment, Marie-Claire Zimmermann, que n'era la directora, Anne Charlon, que després va ser la meva directora de tesi, Marina Mestre, que també va passar per aquí, i molts lectors, Narcís Iglésias, que va ser el meu primer mestre de català aquí a les classes d'iniciació.

I l'únic que havia fet abans de la universitat havia estat un mòdul a distància de català i llengua regional. Llavors jo, de manera una mica autodidacta, amb els volums que m'enviaven de Tolosa, els professors Gamisans i Camproví, doncs jo vaig fer l'optativa de català i llengua regional amb el fascicle i amb els cassets, que estic parlant de l'any 95, que tot arribava per la 95 o 96, per correu, i va ser com...

Abans de començar aquí la doble filologia, doncs tenia aquest antecedent d'ensenyament a distància del català.

Interviewer

I quin futur li veus al català a París?

Michel

París és una ciutat molt gran, és una capital cosmopolita, hi ha molts interessos per molts temes, i jo crec que el català encara desperta. Hi ha hagut cicles, hi ha hagut cicles de més interès, menys interès, però sempre hi ha una part de França que és catalanoparlant, hi ha rossellonesos que viuen aquí a París, i hi ha rossellonesos, tot i no ser necessàriament catalanoparlants, que quan venen a París i veuen el Centre d'Estudis Catalans s'hi fixen i entren, volen participar-hi, i per tant jo crec que sempre hi ha un interès.

Evidentment, no és un interès que mourà milers i milers de persones, tampoc les podríem acollir totes, és un espai, l'heu vist, és un espai petitó, però és un espai ideal per als continguts que proposem i per la gent que podem acollir. Estem parlant de...

això no ho he dit abans pels estudiants, però tenim al voltant de 250 estudiants curriculars que s'interessen pel català a la Sorbona, i parlo d'aquestes Sorbones, Sorbonne Université, n'hi ha molts més a d'altres universitats parisenques, i de fet també poden fer servir la biblioteca del Centre d'Estudis Catalans, amb la targeta d'estudiant de qualsevol universitat de la regió Île-de-France es pot fer servir la biblioteca també, també els estudiants.

I a nivell de classes del vespre tenim al voltant de 50 persones en total. Per tant, per acollir aquesta gent tenim unes dimensions ideals, i per proposar continguts artístics i fer venir... La setmana vinent, per exemple, tindrem una inauguració i tindrem al voltant de 50, 60 persones que podran assistir a la inauguració de l'exposició de l'Eduard Arranz Bravo, i per tant...

És que no en podem acollir més, però als esdeveniments sempre acollim el màxim de persones que podem i sempre és molt gratificant, evidentment.

Interviewer

Bé, molts dels nostres participants de l'estudi, dels nostres parlants catalans de llengua d'herència, ens han parlat de com ha sigut d'important venir al centre i començar a aprendre aquesta llengua que havien sentit a casa però que no l'havien après mai, que no l'havien llegit mai, i que ha sigut aquí on han descobert el català més formal, també la literatura, la cultura catalana, la civilització, història...

I uns quants d'aquests participants ens han parlat que el quart any, que el poden repetir tots els anys que vulguin, i com ha sigut d'important en la seva vida aquest quart any de repetir-lo anys i anys, també per crear una comunitat de catalanoparlants i un lloc on poder venir i fer tertúlia, parlar, practicar...

O sigui que feu una feina realment important per tota aquesta gent.

Michel

Jo crec que sí, i de fet tenim... no sé si és un privilegi, jo crec que sí, però això ho van fer les meves predecessores, van aconseguir que aquest quart nivell de les classes del vespre es poden dir formalment, formalment són un "diplòme universitaire", però que en realitat ja no dona cap títol universitari.

És una especificitat per la qual van lluitar i batallar per poder mantenir, perquè les càrregues administratives, la paperassa administrativa d'una universitat és molt complexa, i podem tenir aquesta congruència d'un "diplòme universitaire" però que no dona cap títol. Ja els han aconseguit, ja tenen els tres títols dels tres nivells anteriors, alguns en alguns casos tenen fins i tot la certificació de l'Institut Ramon Llull, però és la manera que hem trobat, o que vam trobar les meves predecessores, per mantenir-los, i efectivament mantenir aquesta cohesió, aquesta xarxa.

És veritat que és molt important per a ells continuar a practicar, i l'única manera administrativa de mantenir-los aquí és acollir-los com a estudiants d'una titulació pròpia, però que en realitat ja no tindrà cap títol, i no passa res, no passa res, ens ho toleren, però jo crec que és un cas únic a la universitat francesa.

Interviewer

Núria, tu tens alguna pregunta?

Parlant 3

No, ens preguntàvem abans si hi ha algunes xifres de catalans a París o de catalanoparlants o...

Interviewer

O a França...

Parlant 3

És que jo quan vaig començar a fer... quan vaig demanar aquest projecte, i ara això ho tallarem, vaig trobar xifres i vaig poder posar xifres d'espanyols a França, que eren moltíssims. Va arribar un període que hi havia més de 600.000, però mai he sabut...

mai he tingut dades de catalans. I no sé si tu ho entens o...

Michel

No.

Parlant 3

No.

Michel

Això, la veritat, no sé com s'hauria d'aconseguir. Suposo que posant-nos en contacte amb els diferents consolats generals d'Espanya a França, que n'hi ha uns quants, i més cap al sud n'hi ha més, n'hi ha a Baiona, Tolosa, Bordeus, Perpinyà, evidentment, n'hi havia molts més.

I no sé si ells podrien tenir el nombre de residents espanyols declarats, perquè hi ha els declarats i els no declarats, i després saber la província d'origen.

Parlant 3

Clar, però també els catalans són els fills dels catalans, que aquests ja són francesos, llavors és molt difícil de tenir... és molt difícil de saber quin... de censar i de saber quants parlants hi ha.

Michel

El que es podria veure és el nombre de catalans que voten des de consolats espanyols quan hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.

Parlant 3

Però això seria immigració recent.

Michel

Segurament.

Parlant 3

Sí. Perquè molts dels nostres participants, molts han nascut a Pàtrides o amb nacionalitat francesa i han demanat l'espanyola...

Michel

Ara n'hi ha molts que l'estan demanant.

Parlant 3

Que l'han demanat amb les lleis de memòria històrica, o sigui, en els últims 20 anys. Això sí que ens ho han explicat uns quants, sí.

Michel

Aquests dies hi havia, sí, als consolats de Tolosa, Perpinyà, unes cues...

Parlant 3

Perquè era l'últim dia per demanar dels avis, em sembla. O sigui, si és el teu pare sí que el pots demanar, però si eren els avis, em sembla que era els últims dies. I sí, hi havia cues. No sé si vols explicar alguna cosa més que t'agradaria que sortís o...

No sabem com muntarem tot això després, d'alguna manera, però...

Michel

No, bé, no, només anunciar, no és un anunci exclusiu, però... exclusiva, perdó, però sí que és un anunci que el 2027 celebrarem el 50è aniversari del Centre d'Estudis Catalans, per tant serà un any en què posarem també... tindrem, doncs... això sí que és una primícia, tindrem exposicions per posar en valor tots els artistes que han passat per aquí, ensenyarem el patrimoni que té el Centre d'Estudis Catalans amb totes les donacions que hem anat rebent, i farem tres o quatre exposicions amb el que tenim i també amb d'altres obres dels pintors que han passat per aquí.

Parlant 3

Doncs ara ja ens has posat deures, perquè llavors vol dir que pel 27 hauríem de tenir el nostre documental i així el podríeu posar.

Michel

Seria ideal. Ideal, sí, sí.

Parlant 3

Però quan serà?

Michel

Doncs serà al llarg de tot l'any 2027, però especialment al final de l'any 27, perquè aquí... perquè es va inaugurar el centre el novembre del 27. I es va inaugurar amb peces musicals del Carles Santos, de Vinaròs, que era aquí, amb Xavier Valls, el pintor, que era aquí també en aquell moment.

Parlant 3

El pare de Manuel Valls.

Michel

El pare de Manuel Valls, sí, sí. I la Lluïsa Valls, que és la mare i vídua del Xavier Valls, que és una habitual dels esdeveniments del centre i viu aquí al costat i ve amb molta freqüència. És una de les fidels d'aquí del barri i de la ciutat, sí.

Parlant 3

Doncs sí, ens has posat deures. Estaria molt bé, eh?

Michel

Estaria molt bé, sí, sí.

Parlant 3

Seria genial, sí, sí, sí, seria molt bé. Mira, veus? Ja tenim un horitzó pel nostre documental, perquè es podria posar a tall i es podria fer com una de les coses.

Michel

Sí, sí.

Parlant 3

Estaria molt bé.

Michel

Sí.

Parlant 3

Doncs moltíssimes gràcies, Michel. Ha sigut un plaer.